El Jaciment

Situació · L'Assut en el seu context històric · Campanyes

L’assentament de L’Assut fou descobert l’any 1988 durant les prospeccions arqueològiques efectuades per membres de la Universitat de Barcelona i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló. Així doncs, al conegut Lligallo de l’Assut es va documentar un petit assentament ibèric, degradat per diverses accions antròpiques i naturals, establint-se la seva cronologia en torn al segle III – II anE.

L’Any 2000, el grup de recerca que després conformaria el GRESEPIA, decidí integrar el jaciment dins d’un projecte d’investigació sobre els models d’ocupació i evolució del poblament durant la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre, establint-se una planificació que preveia excavar anualment a l’assentament.
Seguint aquest paràmetres, s’ha pogut delimitar i excavar el sistema defensiu i tot un barri d’unitats domèstiques. Aquests treballs han permès establir la seqüència d’ocupació ininterrompuda del poblat entre el segle VII anE fins el segle I anE, en 4 fases:
- Assut 0: Entre mitjans del segle VII anE fins a inicis- mitjans del segle VI anE, s’iniciaria l’ús d’aquest espai com a lloc d’hàbitat estable. D’aquesta fase es conserven evidències corresponents a alguns murs i ceràmica fenícia trobada en el sediment d’anivellament de les cases del Barri Nord.
- Assut 1: A partir d’inicis- mitjans del segle VI anE s’observa una transformació d’aquest espai i un replanteig de l’ocupació en base a un patró urbanístic nou, edificant-se una gran torre circular (T3) al punt més alt del tossal.
- Assut 2: Es tracta del període de màxim desenvolupament de les formes urbanístiques de l’assentament. Entorn de mitjans del segle V anE es planifica una ocupació organitzada del turó en base a dues variables, la morfologia del tossal i el bastiment d’un sistema defensiu que prima la protecció dels punts de més fàcil accés. En el punt més elevat del pujol, a partir de la torre circular erigida durant la fase anterior, s’edifica un sistema defensiu complex basat en la superposició de murs concèntrics formant una plataforma fortificada que engloba la torre T3, reforçant el seu perímetre. Pel que fa a l’espai habitacional, s'ocupa el cim i la vessant del turó. Les cases d’aquest barri delimiten, mitjançant la seva paret posterior, el recinte poblacional i un sector central que es situa just al davant del sistema defensiu i que limita amb les estructures d’accés al poblat. Els dos sectors d’hàbitat apareixen dividits per un carrer que enllaçaria el sector d’hàbitat amb el sistema defensiu.
- Assut 3: A inicis del segle II anE s’iniciarà una nova etapa, documentada per l’existència de tot un seguit de modificacions urbanístiques i arquitectòniques tant al sistema defensiu com a la zona d’hàbitat. En el cas de la zona defensiva, hi haurà una destrucció sobtada i molt violenta de la torre T3. Aquesta fase finalitzarà a finals del segle II- inicis del segle I anE, moment en que l’assentament s’abandona pacíficament.